Saltar al contento

Prime cruciada

De Wikipedia, le encyclopedia libere

Le Prime Cruciada (1096-1099) esseva le prime de un serie de guerras religiose, o Cruciadas, initiates, supportate e a vices dirigite per le Ecclesia Catholic Latin in le Medievo. Le objectivo esseva recuperar Terra Sancte del dominio islamic. Ben que Jerusalem habeva essite sub dominio musulman durante centenares de annos, in le seculo XI le occupation del region per le selyucidas minaciava le populationes christian local, le peregrinationes del Occidente e le mesme Imperio Byzantin. Le prime initiative del Prim Crusada comenciava in 1095, quando le imperator bizantino Alexio I Comnenus solicitava supporto militar al Concilio de Piacenza in le conflicto del imperio con le turcos selyucidas. Plus tarde, iste mesme anno, habeva le Concilio de Clermont, ubi le Papa Urbano II supportava le petition bizantino de adjuta militar e incitava le fideles christian a iniciar un peregrination armate verso Jerusalem.

Iste appello habeva un enthusiastic responsa popular in tote le classes social de Europa occidental. Milles de christianos, principalmente povre, guidate per Pedro le Ermitano, un sacerdote francese, esseva le prime a responder. Lo que es cognoscite como le Cruciada del Populo passava Germania e executava extensive activitates anti-judaic, como le massacres in Renania. Al abandonar le territorio controlate per le bizantinos in Anatolia, illes esseva annihilate in un emboscata turc dirigite per le selyucida Kilij Arslan I in le battalia de Civetot, in octobre de 1096.

In le que se ha nominato le Cruciada del Principes, membros del alta nobilitate e lor sequitores se embarcava al fin del estate de 1096 e arrivava a Constantinopla inter novembre e april del anno sequente. Illo esseva un grande exercito feudal dirigite per notabile principes de Europa occidental: fortias del sud de Francia sub le commando de Raimundo IV de Tolosa e Adhemar de Le Puy; homines del Alta e Basse Lorena sub le direction de Godefroy de Bouillon e su fratre Balduino de Boulogne; fortias italo-normanne sub le commando de Boemondo de Tarento e su nepote Tancredo; como etiam varios contingentes formate per fortias del nord de Francia e Flandra sub le commando de Roberto Curthos de Normandia, Esteban de Blois, Hugo de Vermandois e Roberto II de Flandra. In total, includente le non combatentes, on calcula que le fortias poteva haber alcanate le 100.000 effectivos.

Le fortias cruciate arrivava gradualmente in Anatolia. Con Kilij Arslan absente, un attacco franco e un assalto naval bizantino durante le assedio de Nicea in junio de 1097 resultava in un prime victoria cruciate. In julio, le cruciates ganava le battalia de Dorylaeum, combattente contra archeros montate turc levemente armate. Post un marcha difficile trans Anatolia, le cruciates initiava le assedio de Antiochia, capturante le urbe in junio de 1098. In junio de 1099 illes arrivava a Jerusalem, alora sub dominio fatimi, e le prendeva per assalto inter le 7 e le 15 de julio de 1099, durante le qual su inhabitantes esseva massacrate sin pietate. Un contrattacco fatimi esseva respellite iste mesme anno in le battalia de Ascalon, que poneva fin al Prime Cruciada. Posteriormente, le majoritate del cruciatos retornava a lor patrias.

Se establiva quatro statos cruciate in Terra Sancte: le Regno de Jerusalem, le Contato de Edessa, le Principato de Antiochia e le Contato de Tripoli. Le presentia cruciate remaneva in le region usque al perdita del ultime grande fortaleza cruciate durante le assedio de Acre in 1291. Post le perdita de tote le territorio cruciate in Levante, il non habeva plus tentativas de recupera Terra Sancte.