Vés al contingut

Acadèmia de l'Exèrcit Imperial Japonès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAcadèmia de l'Exèrcit Imperial Japonès
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusacadèmia militar Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1868
1874
Data de dissolució o abolició1945 Modifica el valor a Wikidata

L'Acadèmia de l'Exèrcit Imperial Japonès (陸軍士官学校, Rikugun Shikan Gakkō?)[1] va ser el principal centre formatiu d'oficials de l'Exèrcit Imperial Japonès i una de les principals acadèmies militars del Japó imperial. Va estar operativa entre 1874[2] i 1945.

Història

[modifica]

L'acadèmia va ser establerta originalment a Kyoto el 1868 sota el nom de Heigakkō, en plena revolució Meiji. No obstant això, el 1874 l'escola va ser reformada, canviada de nom i traslladada a Ichigaya, prop de Tòquio. El 1887, Terauchi Masatake va ser nomenat director de l'Acadèmia.[3] Durant els anys que va estar al capdavant de l'acadèmia, va introduir importants reformes als programes educatius del centre.[3] No obstant això, per a aquella època existien altres centres formatius militars de l'Exèrcit de terra: des de 1882 funcionava l'Escola de Guerra de l'Exèrcit (陸軍大学校, Rikugun Daigakkō?). Mentre que l'Escola de Guerra seguia el model militar prussià inspirat a la Preußische Kriegsakademie, l'Acadèmia de l'Exèrcit Imperial seguia el model militar francès.[2]

Per l'Acadèmia de l'Exèrcit Imperial van passar personalitats que posteriorment tindrien un paper destacat en la vida política i militar del país, com va ser el cas del príncep Higashikuni Naruhiko,[4] que arribaria ser general i primer ministre. L'acadèmia també va acollir a molts alumnes estrangers. Aquest va ser el cas de molts militars xinesos del futur Exèrcit Nacional Revolucionari,[5] com He Yingqin,[6] Yan Shixan o Chiang Kai-shek,[7] que durant els primers anys del segle XX també van realitzar els seus estudis a l'Acadèmia de l'Exèrcit Imperial. Un altre cas significatiu va ser el d'Aisin-Gioro Xiqia,[8] membre de la família imperial xinesa i després figura destacada de Manxukuo.

L'acadèmia va ser abolida a la fi de 1945, després de la rendició del Japó i la dissolució de l'Exèrcit Imperial Japonès. Les seves instal·lacions van passar a ser una base militar nord-americana. En l'actualitat, la institució corresponent de la Força Terrestre d'Autodefensa del Japó (JGSDF) és l'Acadèmia de Defensa Nacional del Japó.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Gao, Akio. Historical Dictionary of Modern China (1800-1949). Scarecrow Press, 2009. 
  • Lew, Christopher R.; Leung, Edwin Pak-wah. Historical Dictionary of the Chinese Civil War. Scarecrow Press, 2009. 
  • Minoru; Si-Yun, Lin. The Reluctant Combatant: Japan and the Second Sino-Japanese War. University Press of America, 2014. 
  • Schillinger, Nicolas. The Body and Military Masculinity in Late Qing and Early Republican China. Lexington Books, 2016. 
  • Shimamoto, Mayako; Ito, Koji; Sugita, Yoneyuki. Historical Dictionary of Japanese Foreign Policy. Rowman & Littlefield, 2015. 
  • Watanabe, Akio. The Prime Ministers of Postwar Japan, 1945–1995: Their Lives and Times. Lexington Books, 2016. 
  • Yamamuro. Manchuria Under Japanese Dominion. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2006.