Pont Blau

Pont Blau fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic del 1952 al 1963. La seva periodicitat era mensual i tenia un tiratge d'un miler d'exemplars, se subtitulava "Literatura, Arts, Informació". En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el prime correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963.

Fou iniciada per creada per Ramon Fabregat i Arrufat, després fou dirigida per Vicenç Riera Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal (també, més tard, Marc Hurtado), el responsable d'arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i el gerent, J. B. Climent. La publicació pretenia era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans poguessin escriure lliurement; la revista publicà documents censurats a Catalunya i polèmiques (sobre Xènius, sobre l'antologia poètica de Triadú o El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferrater). Representà un intent de fer de pont entre l'exili i els escriptors dels Països Catalans a l'altre marge de l'Atlàntic, d'ací el seu nom.

Encara que tenia una ampla secció informativa, predominaven els temes literaris. Els editorials seguien les incidències culturals. Publicava poemes, contes, assaigs, recensions i noticiari. Rafael Tasis n'era el corresponsal més constant. La revista convocava tres premis per a obres en català: l'Alexandre Plana, al millor assaig sobre pintura o escultura contemporània, el premi Guimerà, per a una obra teatral i el Maragall, per a poesia. En foren principals col·laboradors J. Roure Torent, Artur Bladé Desumvila, Abelard Tona i Nadalmai, Pere Calders, Mas i Perera, Miquel Ferrer Sanxis, Odó Hurtado, Joan Fuster, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany, entre d'altres.