Pont Blau
Pont Blau fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic del 1952 al 1963. La seva periodicitat era mensual i tenia un tiratge d'un miler d'exemplars, se subtitulava "Literatura, Arts, Informació". Entre el 15 de setembre de 1952 i el desembre de 1963 va treure 126 números. El 1964 la revista Xaloc va prendre el seu relleu
Fundada per Ramon Fabregat i Arrufat, que s'encarregà de l'administració, el seu director i veritable ànima fou Vicenç Riera Llorca, els secretaris de redacció Josep Soler i Vidal i Marc Hurtado, Josep Maria Giménez-Botey en fou director artístic i Joan Boldó i Climent en fou gerent. La publicació pretenia crear un òrgan literari comú i de publicació regular per a tots els escriptors dels Països Catalans que escriguessin en català, i fer de pont (d'ací el nom) entre els autors de l'interior i els exiliats. Va publicar articles censurats a Catalunya (com una carta de Ramón Menéndez Pidal a José Luis López Aranguren) i va fer-se ressò de diverses polèmiques literàries (sobre la mort de Xènius, sobre l'antologia poètica de Joan Triadú de 1951 o sobre El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter).
Hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació. Rafael Tasis (amb el pseudònim Blanquerna) era el col·laborador més prolífic i encarregat de filtrar alguns articles a l'interior. També convocava tres premis per a obres escrites en català: l'Alexandre Plana d' assaig sobre pintura o escultura contemporània, el premi Guimerà de teatre i el Maragall de poesia. En foren principals col·laboradors J. Roure Torent, Artur Bladé Desumvila, Abelard Tona i Nadalmai, Pere Calders, Mas i Perera, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Xuriguera, Odó Hurtado i Martí, Joan Fuster, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany, entre d'altres.