Melcior de Palau i Català
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 octubre 1842 Mataró (Maresme) |
Mort | 2 març 1910 Madrid |
Activitat | |
Ocupació | enginyer, escriptor, traductor |
Membre de | |
Família | |
Pare | Melcior de Palau i Bonet |
Melcior de Palau i Català (Mataró, 15 d'octubre 1843 - Madrid, 2 de març 1910) fou un enginyer, escriptor i crític literari mataroní.[1][2]
La seva activitat literària s'expressà en diversos camps: traduccions, crítica literària i poesia de tipus popular, que alternà amb escrits poètics de caràcter científic. L'any 1908 esdevingué membre de l'Academia Española. Ramon Casas li va dedicar un retrat, avui conservat al MNAC.[3]
Melcior de Palau estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports (1863), i Lleis. Des de 1878 fins 1886 fou Enginyer en Cap de la Diputació de Barcelona i realitzà un estudi per la obertura de tunels pel pas del ferrocarril a través dels Pirineus.
A Madrid fou catedràtic de Geología i Paleontología de la Escola Especial d'Enginyers de Camins. Fou Académic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia Espanyola el 1908. També fou president de la Sociedat d'Escriptors i Artistes Espanyols.
Obra
- Carreteras-Tranvías (Madrid, 1874)
Referències
- ↑ «Melcior de Palau i Català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bujon Montero, Luis «Biografia de Melcior de Palau i Català». Revista de Obras Públicas, 114, tomo 1, 1996, p. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ (Mendoza, 1995), núm. 149
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5.