Pont Blau: diferència entre les revisions
m Poso cursives arreu. |
|||
| (27 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula publicació periòdica |
|||
| ⚫ | '''Pont Blau''' |
||
|seu=Ciutat de Mèxic |
|||
|fundacio= 1952 |
|||
|tancament = 1963 |
|||
}} |
|||
| ⚫ | '''''Pont Blau''''' fou una revista cultural escrita en [[català]] i que es publicà a la [[ciutat de Mèxic]] des del [[1952]] fins al [[1963]]. La seva periodicitat era mensual, tenia un tiratge d'un miler d'exemplars i se subtitulava "Literatura, Arts, Informació". Entre el [[15 de setembre]] de [[1952]] i el desembre de [[1963]] va treure cent vint-i-sis números. Finalment, el 1964, la revista [[Xaloc (revista)|''Xaloc'']] va prendre el seu relleu. |
||
== Context històric == |
|||
| ⚫ | |||
Durant la dictadura franquista (1939-1975) el català havia quedat reduït a l'ús familiar, mentre que la llengua castellana va passar a ser l'única en l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació. Per això, tant des de l'interior com des de l'exili, va haver-hi diverses campanyes i iniciatives per seguir difonent la llengua. Una d'aquestes iniciatives fou la revista ''Pont Blau.'' |
|||
== Edició == |
|||
Hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació. [[Rafael Tasis]] (amb el pseudònim ''Blanquerna'') era el col·laborador més prolífic i encarregat de filtrar alguns articles a l'interior. També convocava tres premis per a obres escrites en català: l'Alexandre Plana d' assaig sobre pintura o escultura contemporània, el premi Guimerà de teatre i el Maragall de poesia. En foren principals col·laboradors J. Roure Torent, [[Artur Bladé Desumvila]], [[Abelard Tona i Nadalmai]], [[Pere Calders]], Mas i Perera, [[Miquel Ferrer Sanxis]], [[Manuel Xuriguera]], [[Odó Hurtado i Martí]], [[Joan Fuster]], [[Rafael Tasis]], [[Manuel de Pedrolo]] i [[Maria Aurèlia Capmany]], entre d'altres. |
|||
'''Equip''' |
|||
La revista fou fundada per [[Ramon Fabregat i Arrufat]], que s'encarregà de l'administració. La redacció a Uruguay, 40, estava encapçalada pel seu director i veritable ànima del projecte: [[Vicenç Riera Llorca]], els secretaris de redacció [[Josep Soler i Vidal]] i més tard, Marc Hurtado, [[Josep Maria Giménez-Botey]] en fou director artístic i Joan Boldó i Climent en fou gerent. |
|||
En foren principals col·laboradors J. Roure Torrent, [[Artur Bladé Desumvila]], [[Abelard Tona i Nadalmai]], [[Pere Calders]], [[Manuel Galès i Martínez|Manuel Galés]], Mas i Perera, [[Miquel Ferrer Sanxis]], Manuel Xuriguera, [[Odó Hurtado i Martí]], [[Joan Fuster]], [[Rafael Tasis]], [[Manuel de Pedrolo]], [[Maria Aurèlia Capmany]], [[Alfons Boix i Vallicrosa]] i [[Rafael Tasis]], entre d'altres. |
|||
La impressió fou a càrrec de la Impremta Grafos, Cincueta y Siete, 110 (de l'exemplar 1 al 4) i, posteriorment, de l'Editorial Fournier, Bolívar 238. |
|||
La revista ''Pont Blau'' es finançava a través de la publicitat, de les subscripcions i dels ajuts de Dalmau Costa. |
|||
'''Format''' |
|||
El format de la revista era de quaranta pàgines de 165 cm x 230 cm, imprès a dues i tres columnes amb anuncis i il·lustracions. |
|||
== Temàtica == |
|||
| ⚫ | La publicació pretenia crear un òrgan literari comú i de publicació regular per a tots els escriptors dels [[Països Catalans]] que escriguessin lliurement en català, i fer de pont (d'ací el nom) entre els autors de l'interior i els exiliats. Va publicar articles censurats a [[Catalunya]] (com una carta de [[Ramón Menéndez Pidal]] a [[José Luis López Aranguren]]) i va fer-se ressò de diverses polèmiques literàries (sobre la mort de [[Xènius]], sobre l'antologia poètica de [[Joan Triadú]] de 1951 o sobre ''[[El pelegrí apassionat]]'' de [[Joan Puig i Ferreter]]). |
||
A més de publicar contes, poemes, assaigs, noticiaris i recensions, a la revista hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació. [[Rafael Tasis]] (amb el pseudònim ''Blanquerna'', entre altres) era el col·laborador més prolífic i encarregat de filtrar alguns articles a l'interior. |
|||
També convocava tres premis per a obres escrites en català: l'Alexandre Plana d'assaig sobre pintura o escultura contemporània, el premi Guimerà de teatre i el Maragall de poesia. |
|||
== Tancament == |
|||
La censura fou irregular, però dificultava les subscripcions normals. Aquest fet que ja va fer que la revista fos rescatada per Dalmau Costa en tres o quatre ocasions, sumat a la complicada difusió a l'interior i a l'existència d'altres recursos i revistes culturals a Barcelona que sedegaven les diferents inquietuds literàries, va portar els promotors de ''Pont Blau'' a decidir el tancament de la revista el desembre de [[1963]]. |
|||
Un any més tard apareixia la revista [[Xaloc (revista)|''Xaloc'']] publicada a la mateixa ciutat de Mèxic i que va agafar el relleu de ''Pont Blau.'' |
|||
== Vegeu també == |
|||
[[Cronologia de la repressió del català]]. |
|||
== Referències == |
|||
* Fèrriz Roure, Teresa.''“Escriptors i revistes catalanes a l'exili”''. Editorial UOC. Col·lecció Sehen. Barcelona, 2014. |
|||
* Fèrriz Roure, Teresa. ''“La cultura catalana del destierro mexicano en cuatro tiempos.”'' Journal of Catalan Studies (revista Internacional de Catalanística). Universitat Autònoma de Barcelona. 2000. |
|||
* Pont Blau (1952-1963) lletrA: la literatura catalana a Internet. URL: http://lletra.uoc.edu/ca/revista/pont-blau-1952-1963-/biobibliografia (darrera consulta 20.4.2017) |
|||
* ''Breve informe sobre el exilio literario catalán en Mexico''. Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. URL: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/las-literaturas-exiliadas-en-1939/html/ff3fa3bc-82b1-11df-acc7-002185ce6064_15.html#I_7_ (darrera consulta 20. 4.2017) |
|||
* ''Pont Blau.'' ''Gran enciclopèdia catalana'': enciclopèdia.cat: el cercador de referència en català. URL: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052034.xml (darrera consulta 22.04.2017) |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.uoc.edu/lletra/revistes/pontblau/index.html Pont Blau] a la [[UOC]] |
* [http://www.uoc.edu/lletra/revistes/pontblau/index.html Pont Blau] a la [[UOC]] |
||
* Índexs de Pont |
* Índexs de ''Pont Blau,'' al llibre Escriptors i revistes catalanes a l'exili, de Teresa Fèrriz Roure [http://books.google.cat/books?printsec=frontcover&id=Du6QP2gPf0EC#v=onepage&q=&f=false] |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Pont Blau}} |
{{ORDENA:Pont Blau}} |
||
[[Categoria:Premsa històrica]] |
[[Categoria:Premsa històrica en català]] |
||
[[Categoria:Premsa en català]] |
|||
[[Categoria:Revistes de l'exili republicà]] |
[[Categoria:Revistes de l'exili republicà]] |
||
Revisió de 19:31, 10 feb 2024
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1952 |
| Data de finalització | 1963 |
| Lloc de publicació | Ciutat de Mèxic |
| Estat | Mèxic |
Pont Blau fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic des del 1952 fins al 1963. La seva periodicitat era mensual, tenia un tiratge d'un miler d'exemplars i se subtitulava "Literatura, Arts, Informació". Entre el 15 de setembre de 1952 i el desembre de 1963 va treure cent vint-i-sis números. Finalment, el 1964, la revista Xaloc va prendre el seu relleu.
Context històric[modifica]
Durant la dictadura franquista (1939-1975) el català havia quedat reduït a l'ús familiar, mentre que la llengua castellana va passar a ser l'única en l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació. Per això, tant des de l'interior com des de l'exili, va haver-hi diverses campanyes i iniciatives per seguir difonent la llengua. Una d'aquestes iniciatives fou la revista Pont Blau.
Edició[modifica]
Equip
La revista fou fundada per Ramon Fabregat i Arrufat, que s'encarregà de l'administració. La redacció a Uruguay, 40, estava encapçalada pel seu director i veritable ànima del projecte: Vicenç Riera Llorca, els secretaris de redacció Josep Soler i Vidal i més tard, Marc Hurtado, Josep Maria Giménez-Botey en fou director artístic i Joan Boldó i Climent en fou gerent.
En foren principals col·laboradors J. Roure Torrent, Artur Bladé Desumvila, Abelard Tona i Nadalmai, Pere Calders, Manuel Galés, Mas i Perera, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Xuriguera, Odó Hurtado i Martí, Joan Fuster, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, Alfons Boix i Vallicrosa i Rafael Tasis, entre d'altres.
La impressió fou a càrrec de la Impremta Grafos, Cincueta y Siete, 110 (de l'exemplar 1 al 4) i, posteriorment, de l'Editorial Fournier, Bolívar 238.
La revista Pont Blau es finançava a través de la publicitat, de les subscripcions i dels ajuts de Dalmau Costa.
Format
El format de la revista era de quaranta pàgines de 165 cm x 230 cm, imprès a dues i tres columnes amb anuncis i il·lustracions.
Temàtica[modifica]
La publicació pretenia crear un òrgan literari comú i de publicació regular per a tots els escriptors dels Països Catalans que escriguessin lliurement en català, i fer de pont (d'ací el nom) entre els autors de l'interior i els exiliats. Va publicar articles censurats a Catalunya (com una carta de Ramón Menéndez Pidal a José Luis López Aranguren) i va fer-se ressò de diverses polèmiques literàries (sobre la mort de Xènius, sobre l'antologia poètica de Joan Triadú de 1951 o sobre El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter).
A més de publicar contes, poemes, assaigs, noticiaris i recensions, a la revista hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació. Rafael Tasis (amb el pseudònim Blanquerna, entre altres) era el col·laborador més prolífic i encarregat de filtrar alguns articles a l'interior.
També convocava tres premis per a obres escrites en català: l'Alexandre Plana d'assaig sobre pintura o escultura contemporània, el premi Guimerà de teatre i el Maragall de poesia.
Tancament[modifica]
La censura fou irregular, però dificultava les subscripcions normals. Aquest fet que ja va fer que la revista fos rescatada per Dalmau Costa en tres o quatre ocasions, sumat a la complicada difusió a l'interior i a l'existència d'altres recursos i revistes culturals a Barcelona que sedegaven les diferents inquietuds literàries, va portar els promotors de Pont Blau a decidir el tancament de la revista el desembre de 1963.
Un any més tard apareixia la revista Xaloc publicada a la mateixa ciutat de Mèxic i que va agafar el relleu de Pont Blau.
Vegeu també[modifica]
Cronologia de la repressió del català.
Referències[modifica]
- Fèrriz Roure, Teresa.“Escriptors i revistes catalanes a l'exili”. Editorial UOC. Col·lecció Sehen. Barcelona, 2014.
- Fèrriz Roure, Teresa. “La cultura catalana del destierro mexicano en cuatro tiempos.” Journal of Catalan Studies (revista Internacional de Catalanística). Universitat Autònoma de Barcelona. 2000.
- Pont Blau (1952-1963) lletrA: la literatura catalana a Internet. URL: http://lletra.uoc.edu/ca/revista/pont-blau-1952-1963-/biobibliografia (darrera consulta 20.4.2017)
- Breve informe sobre el exilio literario catalán en Mexico. Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. URL: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/las-literaturas-exiliadas-en-1939/html/ff3fa3bc-82b1-11df-acc7-002185ce6064_15.html#I_7_ (darrera consulta 20. 4.2017)
- Pont Blau. Gran enciclopèdia catalana: enciclopèdia.cat: el cercador de referència en català. URL: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052034.xml (darrera consulta 22.04.2017)