Vés al contingut

Fuster: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Enllaços a Google en català
m Canvis menors, neteja AWB
 
(3 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
{{Infotaula ocupació}}
{{Infotaula ocupació}}
[[Fitxer:Cervo100.jpg|miniatura|Eines tradicionals d'un fuster. Museu Etnogràfic de la Ligúria occidental, a [[Cervo (Ligúria)|Cervo]] (Itàlia).]]
[[Fitxer:Cervo100.jpg|miniatura|Eines tradicionals d'un fuster. Museu Etnogràfic de la Ligúria occidental, a [[Cervo (Ligúria)|Cervo]] (Itàlia).]]
Un '''fuster''' o una '''fustera''' és un [[menestral]] que té com a ofici treballar la [[fusta]].
⚫
Un '''fuster''' és un [[menestral]] que té com a ofici treballar la [[fusta]]. Tenien molta importància en la construcció d'habitatges (algunes vegades, podien ésser també [[mestre de cases|mestres de cases]]) i també de [[vaixells]] (per exemple, els '''fusters''' de ribera de [[Barcelona]]) que desenvoluparen una professió específica: la del [[mestre d'aixa]]. Cal fer esment també dels '''fusters''' que d'ençà de la darreria de l'[[edat mitjana]] treballaven a les serradores. Ja com a [[artista|artistes]], podem esmentar els '''tallistes''', que esculpien la [[fusta]] per fer [[cairat|cairats]] ([[Pere S'Anglada]], [[Macià Bonafè]], [[Xavier Campeny]], etc.). De fet, a [[Barcelona]], a mitjan {{segle|XV}}, on es diferenciava els '''fusters''' caixers (que eren seixanta-tres) dels '''fusters''' bosquers (que eren vint-i-tres).<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000 {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 131.</ref>


== Eines ==
== Història ==
⚫
Els fusters tenien molta importància en la construcció d'habitatges (algunes vegades, podien ésser també [[mestre de cases|mestres de cases]]) i també de [[vaixells]] (per exemple, els fusters de ribera de [[Barcelona]]), que desenvoluparen una professió específica: la del [[mestre d'aixa]]. Cal fer esment també dels fusters que, d'ençà de la darreria de l'[[edat mitjana]], treballaven a les serradores. Ja com a [[artista|artistes]], podem esmentar els tallistes, que esculpien la [[fusta]] per fer [[cairat]]s ([[Pere S'Anglada]], [[Macià Bonafè]], [[Xavier Campeny]], etc.). De fet, a [[Barcelona]], a mitjan {{segle|XV}}, on es diferenciava els fusters caixers (que eren seixanta-tres) dels fusters bosquers (que eren vint-i-tres).<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000 {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 131.</ref>
⚫
Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el '''banc de fuster'''.<ref>[http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=45245 Video: Banc de fuster i algunes eines.] {{ca}}</ref> El banc permet de subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.<ref name="Nutsch1996">{{ref-llibre|autor=Wolfgang Nutsch|títol=Tecnología de la madera y del mueble|url=http://books.google.cat/books?id=ii1i7ZCDDuYC&pg=PA233|consulta= 4 novembre 2010|any=1996|editorial=Reverte|isbn=9788429114355|pàgines=233–}}{{es}}</ref><ref name="Schleining2004">{{ref-llibre|autor=Lon Schleining|títol=The Workbench: A Complete Guide to Creating Your Perfect Bench|url=http://books.google.cat/books?id=pks1lGO6zvYC|consulta= 4 novembre 2010|data= 1 octubre 2004|editorial=Taunton Press|isbn=9781561585946|llengua=anglès}}</ref><ref name="Allen1995">{{ref-llibre|autor=Sam Allen|títol=Making workbenches: planning, building, outfitting|url=http://books.google.cat/books?id=atGh42UK6-wC|consulta= 4 novembre 2010|data=31 desembre 1995|editorial=Sterling Publishing Company, Inc.|isbn=9780806905358|llengua=anglès}}</ref><ref name="Landis1998">{{ref-llibre|autor=Scott Landis|títol=The workbench book|url=http://books.google.cat/books?id=KFkMse6izCsC&pg=PA91|consulta= 4 novembre 2010|data=1 setembre 1998|editorial=Taunton Press|isbn=9781561582709|pàgines=91–|llengua=anglès}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref name="Magazines1984">{{ref-llibre|autor=Hearst Magazines|títol=Popular Mechanics|url=https://books.google.cat/books?id=zeMDAAAAMBAJ&pg=PA109|data= abril 1984|editorial=Hearst Magazines|pàgines=109–|id={{ISSN|00324558}}}}</ref>


A l'edat mitjana, els fusters, com la resta de menestrals, s'organitzaren en [[col·legi medieval|col·legis professionals o confraries]] per regular l'ofici, defensar els seus interessos i donar-se suport mutu. A [[Ciutat de Mallorca|Mallorca]], el col·legi dels fusters fou fundat el 1499, per bé que al {{segle|xiv}} ja consten documents que esmenten la comunitat de fusters. Es dividien en fusters d'obra grossa (que feien [[bastides]], [[Escala de mà|escales]], [[carro]]s...) i fusters d'obra menuda ([[mobiliari]]); al {{segle|xviii}}, es constituí la secció dels [[mestres d'aixa]]. El seu patró era [[Josep de Natzaret|sant Josep]], venerat a l'[[convent de Sant Francesc (Palma)|església del convent de Sant Francesc]], a la que encara ara és la capella de Sant Josep. Anteriorment, però, l'havien venerat a l'església de Sant Nicolauet Vell (a la plaça del Roser) i, al {{segle|xiv}}, havien tengut la capella a l'[[església de Santa Eulàlia (Palma)|església de Santa Eulàlia]], sota la invocació de [[sant Antoni de Viana]] i [[sant Iu]] (actualment, la capella de l'Ecce Homo). Els fusters tenien la sala davant l'antic convent dels [[Mínims]], entre el que actualment és la plaça de la Reina i [[Passeig del Born (Palma)|el Born]], i la sepultura del col·legi era a la capella de sant Josep, on encara es conserva la làpida (''Sepultura dels Honorables Fusters, com y també dels fills y fillas de mestras confrares qui estiran baig de la potestat del para. Als -- del mes de gost 1704''). El seu escut era format per diverses eines pròpies de l'ofici (una [[Aixa (eina)|aixa]], una [[ribot|plana]], un [[Compàs (geometria)|compàs]], un [[escaire]], una [[Maça (eina)|maça]], un [[puntacorrent]]...).<ref>{{ref-llibre |cognom=Quetglas Gayà |nom=B. |títol=Los gremios de Mallorca |pàgines=82-88 | editorial=Imprenta Politécnica |data=1980}}</ref>

== Eines ==
⚫
Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el banc de fuster.<ref>[http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=45245 Video: Banc de fuster i algunes eines.] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20150402102726/http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=45245 |date=2015-04-02 }} {{ca}}</ref> El banc permet de subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.<ref name="Nutsch1996">{{ref-llibre|autor=Wolfgang Nutsch|títol=Tecnología de la madera y del mueble|url= http://books.google.cat/books?id=ii1i7ZCDDuYC&pg=PA233| consulta= 4 novembre 2010|any=1996| editorial=Reverte|isbn=9788429114355|pàgines=233–}}{{es}}</ref><ref name="Schleining2004">{{ref-llibre|autor=Lon Schleining|títol=The Workbench: A Complete Guide to Creating Your Perfect Bench|url= http://books.google.cat/books?id=pks1lGO6zvYC| consulta= 4 novembre 2010|data= 1 octubre 2004| editorial=Taunton Press|isbn=9781561585946|llengua=anglès}}</ref><ref name="Allen1995">{{ref-llibre|autor=Sam Allen|títol=Making workbenches: planning, building, outfitting|url= http://books.google.cat/books?id=atGh42UK6-wC| consulta= 4 novembre 2010|data=31 desembre 1995| editorial=Sterling Publishing Company, Inc.|isbn=9780806905358|llengua=anglès}}</ref><ref name="Landis1998">{{ref-llibre|autor=Scott Landis|títol=The workbench book|url= http://books.google.cat/books?id=KFkMse6izCsC&pg=PA91| consulta= 4 novembre 2010|data=1 setembre 1998| editorial=Taunton Press|isbn=9781561582709|pàgines=91–|llengua=anglès}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref name="Magazines1984">{{ref-llibre|autor=Hearst Magazines|títol=Popular Mechanics|url= https://books.google.cat/books?id=zeMDAAAAMBAJ&pg=PA109|data= abril 1984| editorial=Hearst Magazines|pàgines=109–|id= {{ISSN|00324558}}}}</ref>
{{XCols|
n_cols = 5|
línies =
* [[Martell (eina)|Martell]]
* [[Martell (eina)|Martell]]
* [[Filaberquí]] i [[broca|broques per a fusta]]
* [[Filaberquí]] i [[broca|broques per a fusta]]
Línia 18: Línia 25:
* [[Premsa de cargol]]
* [[Premsa de cargol]]
* [[Serjant]]
* [[Serjant]]
* [[Tribanella]]
* [[Tribanella]]}}


== Màquines ==
=== Màquines ===
{{XCols|
n_cols = 5|
línies =
* [[Polidora de fuster|Polidora]]
* [[Polidora de fuster|Polidora]]
* [[Serra de vogir]] o de [[marqueteria]]
* [[Serra de vogir]] o de [[marqueteria]]
Línia 34: Línia 44:
* [[escairadora]]
* [[escairadora]]
* [[Trepant]]
* [[Trepant]]
* [[Torn]]
* [[Torn]]}}


== Operacions principals en la fusteria ==
=== Operacions principals ===
{{XCols|
n_cols = 5|
línies =
* Clavar
* Clavar
* Encaixar
* Encaixar
Línia 47: Línia 60:
* Llimar
* Llimar
* Polir
* Polir
* Serrar
* Serrar}}


== Materials usats en fusteria ==
== Materials ==
Els fusters fan [[moble]]s i altres estris a partir d'alguns materials que constitueixen la [[primeres matèries|primera matèria]].
Els fusters fan [[moble]]s i altres estris a partir d'alguns materials que constitueixen la [[primeres matèries|primera matèria]].
Els principals materials són els següents:
Els principals materials són els següents:
* Fusta natural.
* Fusta natural
* Fusta tractada o semielaborada.
* Fusta tractada o semielaborada
* Derivats de la fusta.
* Derivats de la fusta
* Materials sintètics.
* Materials sintètics


=== Altres materials ===
=== Fusta natural ===
⚫
* [[Clau (falca)|Claus]]
⚫
* [[Vernís]] i [[laca]]
⚫
* [[Cola blanca]]
⚫
* [[Cola de contacte]]
⚫
* Cola de [[poliuretà]]
⚫
* [[Cola animal]]

== Fusta natural ==
{{article principal|Fusta}}
{{article principal|Fusta}}
Per fusta natural s'entén la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: [[biga (construcció)|bigues]], cabirons o [[cairat]]s, [[tauló|taulons]], quadrons,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=quadr%F3&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=3&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=325873&idFont=1180506&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Quadró. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> llates,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=llata&method=detall&database=DIEC&numeroResultat=1&tipusFont=Diccionari+de+la+llengua+catalana+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&numPagina=1&idHit=86158&idFont=41621&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Llata de fusta. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> posts,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=post&method=detall&database=DIEC&numeroResultat=2&tipusFont=Diccionari+de+la+llengua+catalana+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&numPagina=1&idHit=100623&idFont=53799&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Post. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> llistons...
Per fusta natural s'entén la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: [[biga (construcció)|bigues]], cabirons o [[cairat]]s, [[tauló|taulons]], quadrons,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=quadr%F3&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=3&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=325873&idFont=1180506&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Quadró. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> llates,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=llata&method=detall&database=DIEC&numeroResultat=1&tipusFont=Diccionari+de+la+llengua+catalana+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&numPagina=1&idHit=86158&idFont=41621&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Llata de fusta. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> posts,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=post&method=detall&database=DIEC&numeroResultat=2&tipusFont=Diccionari+de+la+llengua+catalana+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&numPagina=1&idHit=100623&idFont=53799&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Post. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> llistons...
A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo en peces més petites. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys).
A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo en peces més petites. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys).
Una altra forma típica de presentació de la fusta és la '''fullola''' que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5 mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=fullola&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=5&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=326404&idFont=1180100&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Fullola de ganiveta. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=fullola&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=8&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=326409&idFont=1180103&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Fullola desenrotllada. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref>
Una altra forma típica de presentació de la fusta és la '''fullola''' que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5&nbsp;mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=fullola&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=5&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=326404&idFont=1180100&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Fullola de ganiveta. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=fullola&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=8&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=326409&idFont=1180103&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Fullola desenrotllada. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref>


=== Peces especials ===
==== Peces especials ====
Per a [[lutier]]s es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.<ref name="Maderas Barber y061">{{cite web | title=Maderas para guitarras e instrumentos musicales | website=Maderas Barber | url=https://maderasbarber.com/tonewood/es/?gclid=EAIaIQobChMIqbm7rbD1gAMVIItoCR3FJgbDEAAYASAAEgK6H_D_BwE | language=es | access-date=2023-08-24}}</ref>
Per a [[lutier]]s es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.<ref name="Maderas Barber y061">{{cite web | title=Maderas para guitarras e instrumentos musicales | website=Maderas Barber | url= https://maderasbarber.com/tonewood/es/?gclid=EAIaIQobChMIqbm7rbD1gAMVIItoCR3FJgbDEAAYASAAEgK6H_D_BwE | language= castellà | access-date=2023-08-24}}</ref>


== Fusta tractada i semielaborada ==
=== Fusta tractada i semielaborada ===
A més de la fusta en el seu estat natural (verda o assecada) hi ha peces de fusta que es comercialitzen amb algun tipus de tractament. Hi ha tractaments de protecció, contra insectes i fongs. També hi ha tractaments contra la humitat.
A més de la fusta en el seu estat natural (verda o assecada) hi ha peces de fusta que es comercialitzen amb algun tipus de tractament. Hi ha tractaments de protecció, contra insectes i fongs. També hi ha tractaments contra la humitat.


== Derivats de la fusta ==
=== Derivats de la fusta ===
N'hi ha cinc tipus principals:
N'hi ha cinc tipus principals:
* els taulers contraplacats<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=tauler+contraplacat&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=2&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=327179&idFont=1180660&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Tauler contraplacat. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref>
* els taulers contraplacats<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=tauler+contraplacat&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=2&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=327179&idFont=1180660&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Tauler contraplacat. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref>
Línia 87: Línia 92:
Una mena de taulers molt usats són els anomenats de "densitat mitjana" (denominants '''DM''' en forma abreujada).<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=tauler+de+serradures&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=6&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=327180&idFont=1180661&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Tauler de densitat mitjana. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref>
Una mena de taulers molt usats són els anomenats de "densitat mitjana" (denominants '''DM''' en forma abreujada).<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=tauler+de+serradures&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=6&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=327180&idFont=1180661&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Tauler de densitat mitjana. Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref>


== Materials sintètics ==
=== Materials sintètics ===
En la fabricació de mobles i altres s'usen materials sintètics basats en polímers i altres compostos químics.
En la fabricació de mobles i altres s'usen materials sintètics basats en polímers i altres compostos químics.
Un exemple d'aquests productes és la [[fòrmica]], laminat usat en taulells i superfícies sotmeses a l'abrasió<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=f%F2rmica&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=2&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=326149&idFont=1180039&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Fòrmica (laminat). Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> (Fòrmica és un nom derivat d'una antiga marca comercial).
Un exemple d'aquests productes és la [[fòrmica]], laminat usat en taulells i superfícies sotmeses a l'abrasió<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=f%F2rmica&method=detall&database=TERMCAT&numeroResultat=2&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numPagina=1&idHit=326149&idFont=1180039&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Fòrmica (laminat). Definició.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}{{ca}}</ref> (Fòrmica és un nom derivat d'una antiga marca comercial).

=== Altres materials ===
⚫
* [[Clau (falca)|Claus]]
⚫
* [[Vernís]] i [[laca]]
⚫
* [[Cola blanca]]
⚫
* [[Cola de contacte]]
⚫
* Cola de [[poliuretà]]
⚫
* [[Cola animal]]


== Tractats ==
== Tractats ==
[[Fitxer:Theophrastus - Historia plantarum, 1549 - 3034262.tif|miniatura|''Historia plantarum'', 1549.<ref name="Théophraste1549">{{ref-llibre|autor=Théophraste|títol=Dell'historia delle piante, di Theophrasto libri tre, tradutti nouamente in lingua italiana da Michel Angelo Biondo medico ...|url=https://books.google.cat/books?id=Atdt1pC1fUIC|any=1549|editorial=appresso il Biondo}}</ref>]]
[[Fitxer:Theophrastus - Historia plantarum, 1549 - 3034262.tif|miniatura|''Historia plantarum'', 1549.<ref name="Théophraste1549">{{ref-llibre|autor=Théophraste|títol=Dell'historia delle piante, di Theophrasto libri tre, tradutti nouamente in lingua italiana da Michel Angelo Biondo medico ...|url= https://books.google.cat/books?id=Atdt1pC1fUIC|any=1549| editorial=appresso il Biondo}}</ref>]]
[[Fitxer:Lopez de Arenas - Breve compendio de la carpinteria de lo blanco y tratado de alarifes, 1727 - 1427289.jpg|miniatura|''Breve compendio de la carpinteria de lo blanco y tratado de alarifes'', 1727]]
[[Fitxer:Lopez de Arenas - Breve compendio de la carpinteria de lo blanco y tratado de alarifes, 1727 - 1427289.jpg|miniatura|''Breve compendio de la carpinteria de lo blanco y tratado de alarifes'', 1727]]
[[Fitxer:HS 1924 Tulipwood sx.jpg|miniatura|[[Hispano-Suiza]] H6B Nieuport Tulipwood Torpedo. Amb carrosseria de fusta de [[tuliper de Virgínia]].]]
[[Fitxer:HS 1924 Tulipwood sx.jpg|miniatura|[[Hispano-Suiza]] H6B Nieuport Tulipwood Torpedo. Amb carrosseria de fusta de [[tuliper de Virgínia]].]]
Línia 99: Línia 112:
** Els rems se solien fabricar de fusta d'[[avet blanc]] (Abies alba). Però no pas de qualsevol manera. [[Teofrast]]<ref>''Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs'', translated by Sir Arthur Hort, (1916)[http://www.archive.org/details/enquiryintoplant01theouoft Volume 1] Pàg.423{{gr}}{{en}}</ref> escrigué la manera correcta d'obtenir rems resistents. En traducció lliure: ''"És millor fabricar-los a partir d'un avet jove. La fusta d'avet s'assembla a una [[ceba]], amb diverses capes ben marcades. Un [[remolar]] hàbil sap conformar un rem sense tallar aquestes capes. Polint la fusta sense interrompre la capa exterior. Així el rem serà més resistent. Per contra, un artesà maldestre deixarà el rem amb les capes tallades que seran punts febles per on es podrà trencar amb facilitat".'' La fusta d'avet blanc s'emprava també per a fer trirrems i els pals corresponents, i era objecte d'un comerç molt important. En èpoques d'alta demanda i escassetat el seu preu era molt elevat.
** Els rems se solien fabricar de fusta d'[[avet blanc]] (Abies alba). Però no pas de qualsevol manera. [[Teofrast]]<ref>''Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs'', translated by Sir Arthur Hort, (1916)[http://www.archive.org/details/enquiryintoplant01theouoft Volume 1] Pàg.423{{gr}}{{en}}</ref> escrigué la manera correcta d'obtenir rems resistents. En traducció lliure: ''"És millor fabricar-los a partir d'un avet jove. La fusta d'avet s'assembla a una [[ceba]], amb diverses capes ben marcades. Un [[remolar]] hàbil sap conformar un rem sense tallar aquestes capes. Polint la fusta sense interrompre la capa exterior. Així el rem serà més resistent. Per contra, un artesà maldestre deixarà el rem amb les capes tallades que seran punts febles per on es podrà trencar amb facilitat".'' La fusta d'avet blanc s'emprava també per a fer trirrems i els pals corresponents, i era objecte d'un comerç molt important. En èpoques d'alta demanda i escassetat el seu preu era molt elevat.
** ''Història natural'' (continuació d'Aristòtil) en què destaca l'obra sobre botànica: περὶ φυτῶν ἱστορία (''De historia plantarum'') en deu llibres i Περὶ φυτικῶν αἰτιῶν ("Perí phitikon aítion", ''De causis plantarum'' ''Sobre les causes de les plantes'')
** ''Història natural'' (continuació d'Aristòtil) en què destaca l'obra sobre botànica: περὶ φυτῶν ἱστορία (''De historia plantarum'') en deu llibres i Περὶ φυτικῶν αἰτιῶν ("Perí phitikon aítion", ''De causis plantarum'' ''Sobre les causes de les plantes'')
⚫
* 1633. ''Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes''.<ref name="de Arenas 1633 p. 9">{{cite book | last=de Arenas | first=D.L. | title=Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes,... | publisher=por Luis Estupiñan | year=1633 | url= https://books.google.cat/books?id=iOi7aNR5sx4C&pg=PP9 | language= castellà | access-date=2023-08-23 | page=9}}</ref>

* 1633. ''Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes''.<ref name="de Arenas 1633 p. 9">{{cite book | last=de Arenas | first=D.L. | title=Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes,... | publisher=por Luis Estupiñan | year=1633 | url=https://books.google.cat/books?id=iOi7aNR5sx4C&pg=PP9 | language=es | access-date=2023-08-23 | page=9}}</ref>
* 1729. ''Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes''.<ref name="Blanchard Aveline Josse Jombert 1729 p. ">{{cite book | last=Blanchard | first=E. | last2=Aveline | first2=A. | last3=Josse | first3=Jacques | last4=Jombert | first4=Claude | author5=Biblioteca Provinciale | author6=Regio Officio Topografico | title=Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes. Utiles aux arts de charpente, menuiserie et marbrerie. Par Edme Blanchard .. | publisher=chez Jacques Josse, à la Colombe Royale & Claude, pres saint Yves. & Claude Jombert, au coin de la rue des Maturins, à l'image Notre-Dame | year=1729 | url= https://books.google.cat/books?id=QXutcxatEPQC | language=fr | access-date=2023-08-23 }}</ref>
⚫
* 1828. ''Elementary Principles of Carpentry''.<ref name="Tredgold 1828 p. ">{{cite book | last=Tredgold | first=T. | title=Elementary Principles of Carpentry: A Treatise on the Pressure and Equilibrium of Timber Framing, the Resistance of Timber, and the Construction of Floors, Roofs, Centres, Bridges, &c. with Practical Rules and Examples. To which is Added an Essay on the Nature and Properties of Timber, Including the Methods of Seasoning, and the Causes and Prevention of Decay, with Descriptions of the Kinds of Wood Used in Building. Also Numerous Tables of the Scantlings of Timber for Different Purposes, the Specific Gravities of Materials, &c. Illustrated by Twenty-two Engravings, and Several Wood Cuts | publisher=J. Taylorat the Architectural Library | year=1828 | url= https://books.google.cat/books?id=7qNAAQAAMAAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 1729. ''Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes''.<ref name="Blanchard Aveline Josse Jombert 1729 p. ">{{cite book | last=Blanchard | first=E. | last2=Aveline | first2=A. | last3=Josse | first3=Jacques | last4=Jombert | first4=Claude | author5=Biblioteca Provinciale | author6=Regio Officio Topografico | title=Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes. Utiles aux arts de charpente, menuiserie et marbrerie. Par Edme Blanchard .. | publisher=chez Jacques Josse, à la Colombe Royale & Claude, pres saint Yves. & Claude Jombert, au coin de la rue des Maturins, à l'image Notre-Dame | year=1729 | url=https://books.google.cat/books?id=QXutcxatEPQC | language=fr | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 1833. ''Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier.'' <ref name="a la Librairie Enciclopédique de Roret 1833 p. 18">{{cite book | title=Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier (IV, 343 p., 5-8 h. de lám. pleg.) | publisher=a la Librairie Enciclopédique de Roret | series=Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques | year=1833 | url= https://books.google.cat/books?id=T2uSYHsrXFIC&pg=PA18 | language=fr | access-date=2023-08-23 | page=18}}</ref>
* 1834. ''Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción''.<ref name="Pérez 1834 p. ">{{cite book | last=Pérez | first=A.S. | title=Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción | publisher=Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada | series=Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada : Conocimientos Utiles: Sección 3a | year=1834 | url= https://books.google.cat/books?id=B0FeAAAAcAAJ | language= castellà | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 1842. ''Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art''.<ref name="Biston Boutereau Hanus 1842 p. ">{{cite book | last=Biston | first=V. | last2=Boutereau | first2=C. | last3=Hanus | first3=P.A. | title=Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art: suivi d'un petit traité de géométrie descriptive, renfermant la solution des problèmes dont on fait le plus fréquemment usage | publisher=Libr. encyclopédique de Roret | series=Encyclopédie-Roret | year=1842 | url= https://books.google.cat/books?id=rz5U4GtF1WUC | language=fr | access-date=2023-08-23 }}</ref>
⚫
* 1828. ''Elementary Principles of Carpentry''.<ref name="Tredgold 1828 p. ">{{cite book | last=Tredgold | first=T. | title=Elementary Principles of Carpentry: A Treatise on the Pressure and Equilibrium of Timber Framing, the Resistance of Timber, and the Construction of Floors, Roofs, Centres, Bridges, &c. with Practical Rules and Examples. To which is Added an Essay on the Nature and Properties of Timber, Including the Methods of Seasoning, and the Causes and Prevention of Decay, with Descriptions of the Kinds of Wood Used in Building. Also Numerous Tables of the Scantlings of Timber for Different Purposes, the Specific Gravities of Materials, &c. Illustrated by Twenty-two Engravings, and Several Wood Cuts | publisher=J. Taylorat the Architectural Library | year=1828 | url=https://books.google.cat/books?id=7qNAAQAAMAAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 1852. ''"Ebanistería"''.<ref name="de Paula Mellado 1852 p. 185">{{cite book | last=de Paula Mellado | first=F. | title=Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio | publisher=Establecimiento Tipográfico de Mellado | series=Biblioteca Popular | issue=v. 15 | year=1852 | url= https://books.google.cat/books?id=elBZd3z9PekC&pg=PA185 | language= castellà | access-date=2023-08-23 | page=185}}</ref>

* 1833. ''Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier.'' <ref name="a la Librairie Enciclopédique de Roret 1833 p. 18">{{cite book | title=Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier (IV, 343 p., 5-8 h. de lám. pleg.) | publisher=a la Librairie Enciclopédique de Roret | series=Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques | year=1833 | url=https://books.google.cat/books?id=T2uSYHsrXFIC&pg=PA18 | language=fr | access-date=2023-08-23 | page=18}}</ref>
* 1854. ''Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista''.<ref name="imp. Alejandro Gómez Fuentenebro 1854 p. ">{{cite book | title=Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista | publisher=imp. Alejandro Gómez Fuentenebro | year=1854 | url= https://books.google.cat/books?id=BL0KlVa6SwcC | language= castellà | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 1857. ''Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores''.<ref name="Bernard Reyes 1857 p. ">{{cite book | last=Bernard | first=A. | last2=Reyes | first2=E. | title=Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores | publisher=se halla en casa de A. Bernard, editor | year=1857 | url= https://books.google.cat/books?id=JlnNp-6w0bUC | language= castellà | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 1834. ''Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción''.<ref name="Pérez 1834 p. ">{{cite book | last=Pérez | first=A.S. | title=Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción | publisher=Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada | series=Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada : Conocimientos Utiles: Sección 3a | year=1834 | url=https://books.google.cat/books?id=B0FeAAAAcAAJ | language=es | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 1858. ''Manual del carpintero de muebles y edificios ...''<ref name="Vega 1858 p. 67">{{cite book | last=Vega | first=J.R. | title=Manual del carpintero de muebles y edificios ... | series=Enciclopedia popular | year=1858 | url= https://books.google.cat/books?id=JH9HAAAAYAAJ&pg=PA67 | language= castellà | access-date=2023-08-23 | page=67}}</ref>
* 1862. ''Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage''.<ref name="Arbey 1862 p. ">{{cite book | last=Arbey | first=F. | title=Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage | publisher=E. Lacroix | year=1862 | url= https://books.google.cat/books?id=_arWQcC4iY0C | language=fr | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 1842. ''Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art''.<ref name="Biston Boutereau Hanus 1842 p. ">{{cite book | last=Biston | first=V. | last2=Boutereau | first2=C. | last3=Hanus | first3=P.A. | title=Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art: suivi d'un petit traité de géométrie descriptive, renfermant la solution des problèmes dont on fait le plus fréquemment usage | publisher=Libr. encyclopédique de Roret | series=Encyclopédie-Roret | year=1842 | url=https://books.google.cat/books?id=rz5U4GtF1WUC | language=fr | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 1873. ''On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery''.<ref name="Richards 1873 p. ">{{cite book | last=Richards | first=J. | title=On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery | publisher=E. & F.N. Spon | year=1873 | url= https://books.google.cat/books?id=MDcDAAAAQAAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>
⚫
* 1877. ''Diccionario general de arquitectura e ingenieria''.<ref name="Saenz 1877 p. 799">{{cite book | last=Saenz | first=P.C. | title=Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería ...: v. 1-5 (A-P). | publisher=Zaragozano y Jayme | series=Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería | year=1877 | url= https://books.google.cat/books?id=xNA7AQAAMAAJ&pg=PA799 | language= castellà | access-date=2023-08-23 | page=799}}</ref>

* 1852. ''"Ebanistería"''.<ref name="de Paula Mellado 1852 p. 185">{{cite book | last=de Paula Mellado | first=F. | title=Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio | publisher=Establecimiento Tipográfico de Mellado | series=Biblioteca Popular | issue=v. 15 | year=1852 | url=https://books.google.cat/books?id=elBZd3z9PekC&pg=PA185 | language=es | access-date=2023-08-23 | page=185}}</ref>
* 1879. ''Trattato su le costruzioni in legno''.<ref name="Mazzocchi 1879 p. 2">{{cite book | last=Mazzocchi | first=L. | title=Trattato su le costruzioni in legno compilato \da] Luigi Mazzocchi | publisher=Vallardi | year=1879 | url= https://books.google.cat/books?id=HusEyKWqW3wC&pg=PA2 | language=it | access-date=2023-08-23 | page=2}}</ref>
⚫
* 1879. ''The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide''.<ref name="Gould 1879 p. 40-IA3">{{cite book | last=Gould | first=L.D. | title=The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide | publisher=Bicknell & Comstock | year=1879 | url= https://books.google.cat/books?id=L5EAAAAAYAAJ&pg=PA40-IA3 | access-date=2023-08-23 | page=40-IA3}}</ref>

* 1854. ''Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista''.<ref name="imp. Alejandro Gómez Fuentenebro 1854 p. ">{{cite book | title=Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista | publisher=imp. Alejandro Gómez Fuentenebro | year=1854 | url=https://books.google.cat/books?id=BL0KlVa6SwcC | language=es | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 1880. ''Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc''.<ref name="Bale 1880 p. ">{{cite book | last=Bale | first=M.P. | title=Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc | year=1880 | url= https://books.google.cat/books?id=vzoDAAAAQAAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>
⚫
* 1897. ''The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ...''<ref name="Edwards 1897 p. 9">{{cite book | last=Edwards | first=J.D. | title=The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ... with Plain Instructions for Beginners | year=1897 | url= https://books.google.cat/books?id=-2VNAAAAYAAJ&pg=PA9 | access-date=2023-08-23 | page=9}}</ref>

* 1857. ''Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores''.<ref name="Bernard Reyes 1857 p. ">{{cite book | last=Bernard | first=A. | last2=Reyes | first2=E. | title=Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores | publisher=se halla en casa de A. Bernard, editor | year=1857 | url=https://books.google.cat/books?id=JlnNp-6w0bUC | language=es | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 1986. ''The Woodworker's Bible.''<ref name="Martensson 1986 p. ">{{cite book | last=Martensson | first=A. | title=The Woodworker's Bible | publisher=Macmillan | year=1986 | isbn=978-0-02-011940-1 | url= https://books.google.cat/books?id=TJudnSGkXZUC | access-date=2023-08-24 }}</ref>
⚫
* 2007. ''The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking''.<ref name="Blandford 2007 p. ">{{cite book | last=Blandford | first=P. | title=The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking | publisher=Penguin Publishing Group | year=2007 | isbn=978-1-55870-958-4 | url= https://books.google.cat/books?id=Zh9jDwAAQBAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 1858. ''Manual del carpintero de muebles y edificios ...''<ref name="Vega 1858 p. 67">{{cite book | last=Vega | first=J.R. | title=Manual del carpintero de muebles y edificios ... | series=Enciclopedia popular | year=1858 | url=https://books.google.cat/books?id=JH9HAAAAYAAJ&pg=PA67 | language=es | access-date=2023-08-23 | page=67}}</ref>
* 2007. ''Roman Woodworking.''<ref name="Ulrich 2007 p. 59">{{cite book | last=Ulrich | first=R.B. | title=Roman Woodworking | publisher=Yale University Press | year=2007 | isbn=978-0-300-10341-0 | url= https://books.google.cat/books?id=DDh5yOgfnuoC&pg=PA59 | access-date=2023-08-23 | page=59}}</ref>
⚫
* 2014. ''Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery''.<ref name="Goring 2014 p. ">{{cite book | last=Goring | first=L. | title=Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery | publisher=CRC Press | year=2014 | isbn=978-1-317-93782-1 | url= https://books.google.cat/books?id=8i7JBQAAQBAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 1862. ''Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage''.<ref name="Arbey 1862 p. ">{{cite book | last=Arbey | first=F. | title=Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage | publisher=E. Lacroix | year=1862 | url=https://books.google.cat/books?id=_arWQcC4iY0C | language=fr | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 2014. ''Bricolaje.Carpintería y mueble''.<ref name="Bernardo Fernández 2014 p. ">{{cite book | last=Bernardo Fernández | first=J.A. | title=Bricolaje.Carpintería y mueble | publisher=Ediciones Paraninfo, S.A | year=2014 | isbn=978-84-283-9906-7 | url= https://books.google.cat/books?id=59m1BQAAQBAJ | language= castellà | access-date=2023-08-24 }}</ref>
⚫
* 2020. ''Woodwork: The Complete Step-by-step Manual''.<ref name="Dorling Kindersley Limited 2020 p. ">{{cite book | title=Woodwork: The Complete Step-by-step Manual | publisher=Dorling Kindersley Limited | year=2020 | isbn=978-0-241-45627-9 | url= https://books.google.cat/books?id=ffjJDwAAQBAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 1873. ''On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery''.<ref name="Richards 1873 p. ">{{cite book | last=Richards | first=J. | title=On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery | publisher=E. & F.N. Spon | year=1873 | url=https://books.google.cat/books?id=MDcDAAAAQAAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>
* 2023. ''Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China''.<ref name="Zwerger 2023 p. 121">{{cite book | last=Zwerger | first=K. | title=Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China | publisher=Birkhäuser | year=2023 | isbn=978-3-0356-2484-7 | url= https://books.google.cat/books?id=MDCqEAAAQBAJ&pg=PA121 | access-date=2023-08-23 | page=121}}</ref>

⚫
* 1877. ''Diccionario general de arquitectura e ingenieria''.<ref name="Saenz 1877 p. 799">{{cite book | last=Saenz | first=P.C. | title=Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería ...: v. 1-5 (A-P). | publisher=Zaragozano y Jayme | series=Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería | year=1877 | url=https://books.google.cat/books?id=xNA7AQAAMAAJ&pg=PA799 | language=es | access-date=2023-08-23 | page=799}}</ref>

⚫
* 1879. ''Trattato su le costruzioni in legno''.<ref name="Mazzocchi 1879 p. 2">{{cite book | last=Mazzocchi | first=L. | title=Trattato su le costruzioni in legno compilato \da] Luigi Mazzocchi | publisher=Vallardi | year=1879 | url=https://books.google.cat/books?id=HusEyKWqW3wC&pg=PA2 | language=it | access-date=2023-08-23 | page=2}}</ref>

⚫
* 1879. ''The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide''.<ref name="Gould 1879 p. 40-IA3">{{cite book | last=Gould | first=L.D. | title=The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide | publisher=Bicknell & Comstock | year=1879 | url=https://books.google.cat/books?id=L5EAAAAAYAAJ&pg=PA40-IA3 | access-date=2023-08-23 | page=40-IA3}}</ref>

* 1880. ''Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc''.<ref name="Bale 1880 p. ">{{cite book | last=Bale | first=M.P. | title=Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc | year=1880 | url=https://books.google.cat/books?id=vzoDAAAAQAAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

⚫
* 1897. ''The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ...''<ref name="Edwards 1897 p. 9">{{cite book | last=Edwards | first=J.D. | title=The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ... with Plain Instructions for Beginners | year=1897 | url=https://books.google.cat/books?id=-2VNAAAAYAAJ&pg=PA9 | access-date=2023-08-23 | page=9}}</ref>

* 1986. ''The Woodworker's Bible.''<ref name="Martensson 1986 p. ">{{cite book | last=Martensson | first=A. | title=The Woodworker's Bible | publisher=Macmillan | year=1986 | isbn=978-0-02-011940-1 | url=https://books.google.cat/books?id=TJudnSGkXZUC | access-date=2023-08-24 }}</ref>

⚫
* 2007. ''The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking''.<ref name="Blandford 2007 p. ">{{cite book | last=Blandford | first=P. | title=The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking | publisher=Penguin Publishing Group | year=2007 | isbn=978-1-55870-958-4 | url=https://books.google.cat/books?id=Zh9jDwAAQBAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

* 2007. ''Roman Woodworking.''<ref name="Ulrich 2007 p. 59">{{cite book | last=Ulrich | first=R.B. | title=Roman Woodworking | publisher=Yale University Press | year=2007 | isbn=978-0-300-10341-0 | url=https://books.google.cat/books?id=DDh5yOgfnuoC&pg=PA59 | access-date=2023-08-23 | page=59}}</ref>

⚫
* 2014. ''Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery''.<ref name="Goring 2014 p. ">{{cite book | last=Goring | first=L. | title=Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery | publisher=CRC Press | year=2014 | isbn=978-1-317-93782-1 | url=https://books.google.cat/books?id=8i7JBQAAQBAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

⚫
* 2014. ''Bricolaje.Carpintería y mueble''.<ref name="Bernardo Fernández 2014 p. ">{{cite book | last=Bernardo Fernández | first=J.A. | title=Bricolaje.Carpintería y mueble | publisher=Ediciones Paraninfo, S.A | year=2014 | isbn=978-84-283-9906-7 | url=https://books.google.cat/books?id=59m1BQAAQBAJ | language=es | access-date=2023-08-24 }}</ref>

⚫
* 2020. ''Woodwork: The Complete Step-by-step Manual''.<ref name="Dorling Kindersley Limited 2020 p. ">{{cite book | title=Woodwork: The Complete Step-by-step Manual | publisher=Dorling Kindersley Limited | year=2020 | isbn=978-0-241-45627-9 | url=https://books.google.cat/books?id=ffjJDwAAQBAJ | access-date=2023-08-23 }}</ref>

⚫
* 2023. ''Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China''.<ref name="Zwerger 2023 p. 121">{{cite book | last=Zwerger | first=K. | title=Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China | publisher=Birkhäuser | year=2023 | isbn=978-3-0356-2484-7 | url=https://books.google.cat/books?id=MDCqEAAAQBAJ&pg=PA121 | access-date=2023-08-23 | page=121}}</ref>


=== Tractats especialitzats ===
=== Tractats especialitzats ===
* 1936. ''Flat bow''.<ref name="Bonnier Corporation p. 55">{{cite book | title=Popular Science | publisher=Bonnier Corporation | issn=0161-7370 | url=https://books.google.cat/books?id=XigDAAAAMBAJ&pg=PA55 | access-date=2023-08-24 | page=55}}</ref>
* 1936. ''Flat bow''.<ref name="Bonnier Corporation p. 55">{{cite book | title=Popular Science | publisher=Bonnier Corporation | issn=0161-7370 | url= https://books.google.cat/books?id=XigDAAAAMBAJ&pg=PA55 | access-date=2023-08-24 | page=55}}</ref>
⚫
* 1957. ''Bending Solid Wood to Form''.<ref name="Peck 1957 p. 3">{{cite book | last=Peck | first=E.C. | title=Bending Solid Wood to Form | publisher=U.S. Department of Agriculture, Forest Service | series=Agriculture handbook | year=1957 | url= https://books.google.cat/books?id=6ocwAAAAYAAJ&pg=PP3 | access-date=2023-08-24 | page=3}}</ref>

* 1957. ''Bending Solid Wood to Form''.<ref name="Peck 1957 p. 3">{{cite book | last=Peck | first=E.C. | title=Bending Solid Wood to Form | publisher=U.S. Department of Agriculture, Forest Service | series=Agriculture handbook | year=1957 | url=https://books.google.cat/books?id=6ocwAAAAYAAJ&pg=PP3 | access-date=2023-08-24 | page=3}}</ref>
* 1981. ''Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique''.<ref name="Gutelle 1981 p. ">{{cite book | last=Gutelle | first=P. | title=Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique | publisher=Ed. Maritimes et d'Outre Mer | year=1981 | url= https://books.google.cat/books?id=HT8jQwAACAAJ | language=fr | access-date=2023-08-24 }}</ref>
* 1981. ''Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique''.<ref name="Gutelle 1981 p. ">{{cite book | last=Gutelle | first=P. | title=Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique | publisher=Ed. Maritimes et d'Outre Mer | year=1981 | url=https://books.google.cat/books?id=HT8jQwAACAAJ | language=fr | access-date=2023-08-24 }}</ref>
* 1985. ''La guitarra española: características y construcción''.<ref name="Rodríguez 1985 p. ">{{cite book | last=Rodríguez | first=J.V. | title=La guitarra española: características y construcción | publisher=Clivis Publicacions | series=Coll. Neuma | year=1985 | isbn=978-84-85927-11-1 | url= https://books.google.cat/books?id=5MoXAQAAIAAJ | language= castellà | access-date=2023-08-24 }}</ref>
⚫
* 1989. ''Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines''. Ramón Pinto Comas.<ref name="Comas 1989 p. ">{{cite book | last=Comas | first=R.P. | title=Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines | publisher=Ramón Pinto Comas | year=1989 | isbn=978-84-404-5419-5 | url= https://books.google.cat/books?id=3XGdAAAACAAJ | language= castellà | access-date=2023-08-24 }}</ref>

* 1985. ''La guitarra española: características y construcción''.<ref name="Rodríguez 1985 p. ">{{cite book | last=Rodríguez | first=J.V. | title=La guitarra española: características y construcción | publisher=Clivis Publicacions | series=Coll. Neuma | year=1985 | isbn=978-84-85927-11-1 | url=https://books.google.cat/books?id=5MoXAQAAIAAJ | language=es | access-date=2023-08-24 }}</ref>
* 2004. ''Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles''.<ref name="Vivas 2004 p. ">{{cite book | last=Vivas | first=N. | title=Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles | publisher=Mundi-Prensa | series=Manual de tonelería: destinado a usuarios de toneles | year=2004 | isbn=978-84-8476-465-6 | url= https://books.google.cat/books?id=xDlnXoDAskAC | language=an | access-date=2023-08-24 }}</ref>

* 1989. ''Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines''. Ramón Pinto Comas.<ref name="Comas 1989 p. ">{{cite book | last=Comas | first=R.P. | title=Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines | publisher=Ramón Pinto Comas | year=1989 | isbn=978-84-404-5419-5 | url=https://books.google.cat/books?id=3XGdAAAACAAJ | language=es | access-date=2023-08-24 }}</ref>

* 2004. ''Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles''.<ref name="Vivas 2004 p. ">{{cite book | last=Vivas | first=N. | title=Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles | publisher=Mundi-Prensa | series=Manual de tonelería: destinado a usuarios de toneles | year=2004 | isbn=978-84-8476-465-6 | url=https://books.google.cat/books?id=xDlnXoDAskAC | language=an | access-date=2023-08-24 }}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 166: Línia 151:
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* [http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/ Diccionari de fusteria] del [[TERMCAT]]
* [http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/ Diccionari de fusteria] del [[TERMCAT]]
* [http://www.culturamenorca.org/sal/wp-content/uploads/2007/10/vocabulari-basic-fuster.pdf Vocabulari bàsic del fuster] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150402104610/http://www.culturamenorca.org/sal/wp-content/uploads/2007/10/vocabulari-basic-fuster.pdf |date=2015-04-02}}
* [http://www.culturamenorca.org/sal/wp-content/uploads/2007/10/vocabulari-basic-fuster.pdf Vocabulari bàsic del fuster] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20150402104610/http://www.culturamenorca.org/sal/wp-content/uploads/2007/10/vocabulari-basic-fuster.pdf |date=2015-04-02}}
* [http://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/c12561960056a44cc125617b0049fad8/c5295695bf204618c1257213003f6953/$FILE/MoblesFusteria.pdf Vocabulari de mobles i fusteria]
* [http://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/c12561960056a44cc125617b0049fad8/c5295695bf204618c1257213003f6953/$FILE/MoblesFusteria.pdf Vocabulari de mobles i fusteria]
* [http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Menestrals/construcccio.htm Eines del fuster en imatges] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170103165527/http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Menestrals/construcccio.htm |date=2017-01-03}}
* [http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Menestrals/construcccio.htm Eines del fuster en imatges] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20170103165527/http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Menestrals/construcccio.htm |date=2017-01-03}}


{{Eines de fuster}}
{{Eines de fuster}}
Línia 174: Línia 159:


{{Oficis}}
{{Oficis}}

[[Categoria:Menestrals]]
[[Categoria:Menestrals]]
[[Categoria:Professions]]
[[Categoria:Professions]]

Revisió de 18:26, 13 juny 2024

Aquest article tracta sobre l'ofici. Vegeu-ne altres significats a «Fuster (desambiguació)».
Infotaula ocupacióFuster
Tipus d'ocupació
artesà de la fusta, menestral i treballador de la construcció Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
fusteria i roofing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Eines tradicionals d'un fuster. Museu Etnogràfic de la Ligúria occidental, a Cervo (Itàlia).

Un fuster o una fustera és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.

Història

[modifica]

Els fusters tenien molta importància en la construcció d'habitatges (algunes vegades, podien ésser també mestres de cases) i també de vaixells (per exemple, els fusters de ribera de Barcelona), que desenvoluparen una professió específica: la del mestre d'aixa. Cal fer esment també dels fusters que, d'ençà de la darreria de l'edat mitjana, treballaven a les serradores. Ja com a artistes, podem esmentar els tallistes, que esculpien la fusta per fer cairats (Pere S'Anglada, Macià Bonafè, Xavier Campeny, etc.). De fet, a Barcelona, a mitjan segle xv, on es diferenciava els fusters caixers (que eren seixanta-tres) dels fusters bosquers (que eren vint-i-tres).[1]

A l'edat mitjana, els fusters, com la resta de menestrals, s'organitzaren en col·legis professionals o confraries per regular l'ofici, defensar els seus interessos i donar-se suport mutu. A Mallorca, el col·legi dels fusters fou fundat el 1499, per bé que al segle xiv ja consten documents que esmenten la comunitat de fusters. Es dividien en fusters d'obra grossa (que feien bastides, escales, carros...) i fusters d'obra menuda (mobiliari); al segle xviii, es constituí la secció dels mestres d'aixa. El seu patró era sant Josep, venerat a l'església del convent de Sant Francesc, a la que encara ara és la capella de Sant Josep. Anteriorment, però, l'havien venerat a l'església de Sant Nicolauet Vell (a la plaça del Roser) i, al segle xiv, havien tengut la capella a l'església de Santa Eulàlia, sota la invocació de sant Antoni de Viana i sant Iu (actualment, la capella de l'Ecce Homo). Els fusters tenien la sala davant l'antic convent dels Mínims, entre el que actualment és la plaça de la Reina i el Born, i la sepultura del col·legi era a la capella de sant Josep, on encara es conserva la làpida (Sepultura dels Honorables Fusters, com y també dels fills y fillas de mestras confrares qui estiran baig de la potestat del para. Als -- del mes de gost 1704). El seu escut era format per diverses eines pròpies de l'ofici (una aixa, una plana, un compàs, un escaire, una maça, un puntacorrent...).[2]

Eines

[modifica]

Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el banc de fuster.[3] El banc permet de subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.[4][5][6][7][8]

Màquines

[modifica]

Operacions principals

[modifica]
  • Clavar
  • Encaixar
  • Encolar
  • Engalzar
  • Envernissar
  • Escairar (cabirons o panells)
  • Fer motllures
  • Foradar
  • Llimar
  • Polir
  • Serrar

Materials

[modifica]

Els fusters fan mobles i altres estris a partir d'alguns materials que constitueixen la primera matèria. Els principals materials són els següents:

  • Fusta natural
  • Fusta tractada o semielaborada
  • Derivats de la fusta
  • Materials sintètics

Fusta natural

[modifica]
Article principal: Fusta

Per fusta natural s'entén la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: bigues, cabirons o cairats, taulons, quadrons,[9] llates,[10] posts,[11] llistons... A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo en peces més petites. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys). Una altra forma típica de presentació de la fusta és la fullola que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5 mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)[12] o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).[13]

Peces especials

[modifica]

Per a lutiers es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.[14]

Fusta tractada i semielaborada

[modifica]

A més de la fusta en el seu estat natural (verda o assecada) hi ha peces de fusta que es comercialitzen amb algun tipus de tractament. Hi ha tractaments de protecció, contra insectes i fongs. També hi ha tractaments contra la humitat.

Derivats de la fusta

[modifica]

N'hi ha cinc tipus principals:

  • els taulers contraplacats[15]
  • els taulers enllistonats[16]
  • els taulers aglomerats a partir d'encenalls[17]
  • els taulers a base de fibres premsades[18]
  • els taulers a base de serradures premsades

Una mena de taulers molt usats són els anomenats de "densitat mitjana" (denominants DM en forma abreujada).[19]

Materials sintètics

[modifica]

En la fabricació de mobles i altres s'usen materials sintètics basats en polímers i altres compostos químics. Un exemple d'aquests productes és la fòrmica, laminat usat en taulells i superfícies sotmeses a l'abrasió[20] (Fòrmica és un nom derivat d'una antiga marca comercial).

Altres materials

[modifica]

Tractats

[modifica]
Historia plantarum, 1549.[21]
Breve compendio de la carpinteria de lo blanco y tratado de alarifes, 1727
Hispano-Suiza H6B Nieuport Tulipwood Torpedo. Amb carrosseria de fusta de tuliper de Virgínia.

Com en altres oficis tradicionals l'aprenentatge es basava en l'observació dels mestres. Les obres clàssiques sobre fusteria no són gaire nombroses. A partir dels segle dinou hi ha una munió de tractats sobre els treballs de la fusta més o menys especialitzats. Una mostra cronològica a continuació.

  • Teofrast.
    • Els rems se solien fabricar de fusta d'avet blanc (Abies alba). Però no pas de qualsevol manera. Teofrast[22] escrigué la manera correcta d'obtenir rems resistents. En traducció lliure: "És millor fabricar-los a partir d'un avet jove. La fusta d'avet s'assembla a una ceba, amb diverses capes ben marcades. Un remolar hàbil sap conformar un rem sense tallar aquestes capes. Polint la fusta sense interrompre la capa exterior. Així el rem serà més resistent. Per contra, un artesà maldestre deixarà el rem amb les capes tallades que seran punts febles per on es podrà trencar amb facilitat". La fusta d'avet blanc s'emprava també per a fer trirrems i els pals corresponents, i era objecte d'un comerç molt important. En èpoques d'alta demanda i escassetat el seu preu era molt elevat.
    • Història natural (continuació d'Aristòtil) en què destaca l'obra sobre botànica: περὶ φυτῶν ἱστορία (De historia plantarum) en deu llibres i Περὶ φυτικῶν αἰτιῶν ("Perí phitikon aítion", De causis plantarum Sobre les causes de les plantes)
  • 1633. Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes.[23]
  • 1729. Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes.[24]
  • 1828. Elementary Principles of Carpentry.[25]
  • 1833. Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier. [26]
  • 1834. Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción.[27]
  • 1842. Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art.[28]
  • 1852. "Ebanistería".[29]
  • 1854. Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista.[30]
  • 1857. Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores.[31]
  • 1858. Manual del carpintero de muebles y edificios ...[32]
  • 1862. Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage.[33]
  • 1873. On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery.[34]
  • 1877. Diccionario general de arquitectura e ingenieria.[35]
  • 1879. Trattato su le costruzioni in legno.[36]
  • 1879. The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide.[37]
  • 1880. Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc.[38]
  • 1897. The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ...[39]
  • 1986. The Woodworker's Bible.[40]
  • 2007. The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking.[41]
  • 2007. Roman Woodworking.[42]
  • 2014. Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery.[43]
  • 2014. Bricolaje.Carpintería y mueble.[44]
  • 2020. Woodwork: The Complete Step-by-step Manual.[45]
  • 2023. Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China.[46]

Tractats especialitzats

[modifica]
  • 1936. Flat bow.[47]
  • 1957. Bending Solid Wood to Form.[48]
  • 1981. Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique.[49]
  • 1985. La guitarra española: características y construcción.[50]
  • 1989. Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines. Ramón Pinto Comas.[51]
  • 2004. Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles.[52]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000 ISBN 84-297-4706-0, plana 131.
  2. ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 82-88. 
  3. ↑ Video: Banc de fuster i algunes eines. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. (català)
  4. ↑ Wolfgang Nutsch. Tecnología de la madera y del mueble. Reverte, 1996, p. 233–. ISBN 9788429114355 [Consulta: 4 novembre 2010]. (castellà)
  5. ↑ Lon Schleining. The Workbench: A Complete Guide to Creating Your Perfect Bench (en anglès). Taunton Press, 1 octubre 2004. ISBN 9781561585946 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  6. ↑ Sam Allen. Making workbenches: planning, building, outfitting (en anglès). Sterling Publishing Company, Inc., 31 desembre 1995. ISBN 9780806905358 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  7. ↑ Scott Landis. The workbench book (en anglès). Taunton Press, 1 setembre 1998, p. 91–. ISBN 9781561582709 [Consulta: 4 novembre 2010]. [Enllaç no actiu]
  8. ↑ Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, abril 1984, p. 109–. ISSN 00324558. 
  9. ↑ Quadró. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  10. ↑ Llata de fusta. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  11. ↑ Post. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  12. ↑ Fullola de ganiveta. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  13. ↑ Fullola desenrotllada. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  14. ↑ «Maderas para guitarras e instrumentos musicales» (en castellà). Maderas Barber. [Consulta: 24 agost 2023].
  15. ↑ Tauler contraplacat. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  16. ↑ Tauler enllistonat. Definició.(català)
  17. ↑ Tauler aglomerat. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  18. ↑ Tauler de fibres. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  19. ↑ Tauler de densitat mitjana. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  20. ↑ Fòrmica (laminat). Definició.[Enllaç no actiu](català)
  21. ↑ Théophraste. Dell'historia delle piante, di Theophrasto libri tre, tradutti nouamente in lingua italiana da Michel Angelo Biondo medico .... appresso il Biondo, 1549. 
  22. ↑ Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs, translated by Sir Arthur Hort, (1916)Volume 1 Pàg.423(grec antic)(anglès)
  23. ↑ de Arenas, D.L.. Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes,... (en castellà). por Luis Estupiñan, 1633, p. 9. 
  24. ↑ Blanchard, E.; Aveline, A.; Josse, Jacques [et al.].. Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes. Utiles aux arts de charpente, menuiserie et marbrerie. Par Edme Blanchard .. (en francès). chez Jacques Josse, à la Colombe Royale & Claude, pres saint Yves. & Claude Jombert, au coin de la rue des Maturins, à l'image Notre-Dame, 1729. 
  25. ↑ Tredgold, T. Elementary Principles of Carpentry: A Treatise on the Pressure and Equilibrium of Timber Framing, the Resistance of Timber, and the Construction of Floors, Roofs, Centres, Bridges, &c. with Practical Rules and Examples. To which is Added an Essay on the Nature and Properties of Timber, Including the Methods of Seasoning, and the Causes and Prevention of Decay, with Descriptions of the Kinds of Wood Used in Building. Also Numerous Tables of the Scantlings of Timber for Different Purposes, the Specific Gravities of Materials, &c. Illustrated by Twenty-two Engravings, and Several Wood Cuts. J. Taylorat the Architectural Library, 1828. 
  26. ↑ Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier (IV, 343 p., 5-8 h. de lám. pleg.) (en francès). a la Librairie Enciclopédique de Roret, 1833, p. 18 (Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques). 
  27. ↑ Pérez, A.S.. Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción (en castellà). Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada, 1834 (Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada : Conocimientos Utiles: Sección 3a). 
  28. ↑ Biston, V.; Boutereau, C.; Hanus, P.A.. Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art: suivi d'un petit traité de géométrie descriptive, renfermant la solution des problèmes dont on fait le plus fréquemment usage (en francès). Libr. encyclopédique de Roret, 1842 (Encyclopédie-Roret). 
  29. ↑ de Paula Mellado, F. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1852, p. 185 (Biblioteca Popular). 
  30. ↑ Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista (en castellà). imp. Alejandro Gómez Fuentenebro, 1854. 
  31. ↑ Bernard, A.; Reyes, E. Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores (en castellà). se halla en casa de A. Bernard, editor, 1857. 
  32. ↑ Vega, J.R.. Manual del carpintero de muebles y edificios ... (en castellà), 1858, p. 67 (Enciclopedia popular). 
  33. ↑ Arbey, F. Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage (en francès). E. Lacroix, 1862. 
  34. ↑ Richards, J. On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery. E. & F.N. Spon, 1873. 
  35. ↑ Saenz, P.C.. Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería ...: v. 1-5 (A-P). (en castellà). Zaragozano y Jayme, 1877, p. 799 (Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería). 
  36. ↑ Mazzocchi, L. Trattato su le costruzioni in legno compilato \da Luigi Mazzocchi] (en italià). Vallardi, 1879, p. 2. 
  37. ↑ Gould, L.D.. The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide. Bicknell & Comstock, 1879, p. 40-IA3. 
  38. ↑ Bale, M.P.. Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc, 1880. 
  39. ↑ Edwards, J.D.. The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ... with Plain Instructions for Beginners, 1897, p. 9. 
  40. ↑ Martensson, A. The Woodworker's Bible. Macmillan, 1986. ISBN 978-0-02-011940-1. 
  41. ↑ Blandford, P. The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking. Penguin Publishing Group, 2007. ISBN 978-1-55870-958-4. 
  42. ↑ Ulrich, R.B.. Roman Woodworking. Yale University Press, 2007, p. 59. ISBN 978-0-300-10341-0. 
  43. ↑ Goring, L. Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery. CRC Press, 2014. ISBN 978-1-317-93782-1. 
  44. ↑ Bernardo Fernández, J.A.. Bricolaje.Carpintería y mueble (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A, 2014. ISBN 978-84-283-9906-7. 
  45. ↑ Woodwork: The Complete Step-by-step Manual. Dorling Kindersley Limited, 2020. ISBN 978-0-241-45627-9. 
  46. ↑ Zwerger, K. Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China. Birkhäuser, 2023, p. 121. ISBN 978-3-0356-2484-7. 
  47. ↑ Popular Science. Bonnier Corporation, p. 55. 
  48. ↑ Peck, E.C.. Bending Solid Wood to Form. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1957, p. 3 (Agriculture handbook). 
  49. ↑ Gutelle, P. Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique (en francès). Ed. Maritimes et d'Outre Mer, 1981. 
  50. ↑ Rodríguez, J.V.. La guitarra española: características y construcción (en castellà). Clivis Publicacions, 1985 (Coll. Neuma). ISBN 978-84-85927-11-1. 
  51. ↑ Comas, R.P.. Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines (en castellà). Ramón Pinto Comas, 1989. ISBN 978-84-404-5419-5. 
  52. ↑ Vivas, N. Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles (en aragonès). Mundi-Prensa, 2004 (Manual de tonelería: destinado a usuarios de toneles). ISBN 978-84-8476-465-6. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fuster
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fuster&oldid=33605377»