Vés al contingut

Melcior de Palau i Català: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Línia 54: Línia 54:


{{Inicia taula}}
{{Inicia taula}}
{{S-ach}}
{{succession box
{{succession box
|títol = [[Fitxer:Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg|30px]]<br />[[Reial Acadèmia de la Llengua|Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola]]<br />Cadira O
|títol = [[Fitxer:Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg|30px]]<br />[[Reial Acadèmia de la Llengua|Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola]]<br />Cadira O

Revisió del 08:27, 5 jul 2017

Infotaula de personaMelcior de Palau i Català

Melcior de Palau vist per Ramon Casas (MNAC
Biografia
Naixement15 d'octubre de 1842
Mataró, Maresme
Mort2 de març de 1910(1910-03-02) (als 66 anys)
Madrid
Activitat
OcupacióPoeta, enginyer,
Membre de
Obra
Obres destacables
traducció al castellà de L'Atlàntida
Família
PareMelcior de Palau i Bonet Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Melcior de Palau i Català (Mataró, 15 d'octubre 1842 - Madrid, 2 de març 1910) fou un enginyer, escriptor i crític literari mataroní.[1][2] Fill de Melcior de Palau i Bonet i Francesca Català i Serra, estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports (1867), i Dret (1874).[3]

El 1877, va col·laborar amb el metge Ramon Coll i Pujol, per a fer estudis de sanejament al delta del Llobregat.[4] Des de 1878 fou Enginyer en Cap de la Diputació de Barcelona a on destacà com a responsable de la planificació i implementació de la xarxa provincial i elaborà el Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879. Va cessar d'aquest càrrec el juliol de 1886 per desavinences i pressions polítiques rebudes en l'execució de les carreteres del seu pla.[5]

Després realitzà un estudi per a l'obertura de túnels pel pas del ferrocarril a través dels Pirineus. A Madrid fou catedràtic de Geologia i Paleontologia de l'Escola Especial d'Enginyers de Camins. Fou Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia Espanyola el 1908. També fou president de la Sociedat d'Escriptors i Artistes Espanyols.

La seva activitat literària s'expressà en diversos camps: traduccions, crítica literària i poesia de tipus popular, que alternà amb escrits poètics de caràcter científic. Ramon Casas li va dedicar un retrat, avui conservat al MNAC.[6]

Fou un nexe entre els ambients literaris castellans i catalans, com un singular traductor i com una persona influent i respectada.[7][3]

Obres

Entre les seves obres destaquen:

  • Carreteras-Tranvías (Madrid, 1874)
  • Horas de amor (Barcelona, 1877)
  • Poesias y cantares (Madrid, 1878)
  • Traducció al castellà de L'Atlàntida de Mossen Cinto Verdaguer (Barcelona, 1878)
  • Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879
  • Llei de'Aigües del 13 de juny de 1879
  • Verdades poéticas (Barcelona, 1879)
  • Geologia aplicada (Madrid 1880)
  • Cantares populares y literarios (Madrid, 1889)
  • Nuevos cantares (Madrid, 1890)
  • Poesies de D. Melcior de Palau (Barcelona, 1896)
  • Acontecimientos literarios, impresiones y notas bibliográficas (Madrid, 1896)
  • Versos para escuelas (Barcelona i Madrid, 1904)
  • Poesies Catalanes (Barcelona, 1914 i 1917)
  • Traducció al castellà de Batalla de reines de Frederic Soler
  • Traducció de Pablo y Virginia, de Bernardino de Saint Pierre

Referències

  1. ↑ «Melcior de Palau i Català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Bujon Montero, Luis «Biografia de Melcior de Palau i Català». Revista de Obras Públicas, 114, tomo 1, 1996, p.  [Consulta: 28 maig 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 Martí i Coll, Antoni. «Capítol VI». A: Caixa d’Estalvis Laietana. Història d’una família (Segona part). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1979, p. 141-164 [Consulta: 5 juny 2015]. 
  4. ↑ Calvet i Camarasa, 1981-1983.
  5. ↑ Navas i Ferrer, Teresa. Planificació, construcció i mobilitat: La modernització de la xarxa viària a la regió de Barcelona. 1761-1969. Barcelona: Universitat de Barcelna. Programa de doctorat, Març 2012, p. 255. 
  6. ↑ (Mendoza, 1995), núm. 149
  7. ↑ Martí Coll, Antoni «La col·lecció d'autógrafs de Melcior de Palau». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, p.  [Consulta: 28 maig 2014].

Bibliografia

Vegeu texts en català sobre Melcior de Palau i Català a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  • Calvet i Camarasa, Josep Maria; Corbella i Corbella, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Primera edició. Fundació Salvador Vives Casajuana, 1981-1983, pàg.146 [Consulta: 14 novembre 2014]. 
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 


Premis i fites
Precedit per:
Emilio Pérez Ferrari
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira O
1908-1910 		Succeït per:
Julià Ribera Tarragó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Melcior_de_Palau_i_Català&oldid=18617101»