Melcior de Palau i Català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0048466|Melcior de Palau i Català}} |
info, ref, enllaç int |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
}} |
}} |
||
'''Melcior de Palau i Català''' ([[Mataró]], [[15 d'octubre]] [[1843]] - [[Madrid]], [[2 de març]] [[1910]]) fou un [[enginyer]], [[escriptor]] i [[crític literari]] mataroní.<ref>{{GEC|0048466|Melcior de Palau i Català}}</ref><ref>{{citar ref |cognom =Bujon Montero |nom =Luis |article =Biografia de Melcior de Palau i Català |publicació =Revista de Obras Públicas, 114, tomo 1|data =1996 |pàgines = |url =http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1966/1966_tomoI_3019_05.pdf |consulta = 28 maig 2014}}</ref> |
'''Melcior de Palau i Català''' ([[Mataró]], [[15 d'octubre]] [[1843]] - [[Madrid]], [[2 de març]] [[1910]]) fou un [[enginyer]], [[escriptor]] i [[crític literari]] mataroní.<ref>{{GEC|0048466|Melcior de Palau i Català}}</ref><ref>{{citar ref |cognom =Bujon Montero |nom =Luis |article =Biografia de Melcior de Palau i Català |publicació =Revista de Obras Públicas, 114, tomo 1|data =1996 |pàgines = |url =http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1966/1966_tomoI_3019_05.pdf |consulta = 28 maig 2014}}</ref>Fill de [[Melcior de Palau i Bonet]] i Francesca Català i Serra, estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports (1867), i Dret (1874).<ref name=iluro1977>{{Citar ref|url=http://en.calameo.com/read/0041577306be42081c89d |any=1979|lloc=Mataró |editor=Caixa d’Estalvis Laietana|títol=Història d’una família (Segona part) |cognom=Martí i Coll |nom=Antoni|capítol=Capítol VI|pàgines=141-164|consulta=5 Juny 2015}}</ref> |
||
Estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports (1863), i Lleis. |
|||
El 1877, va col·laborar amb el [[metge]] [[Ramon Coll i Pujol]], per a fer estudis de sanejament al [[delta del Llobregat]].{{sfn |Calvet i Camarasa|1981-1983|}} Des de 1878 fou Enginyer en Cap de la [[Diputació de Barcelona]] a on destacà com a responsable de la planificació i implementació de la xarxa provincial i elaborà el ''Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879''. Va cessar d'aquest càrrec el juliol de 1886 per desavinences i pressions polítiques rebudes en l'execució de les carreteres del seu pla.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Navas i Ferrer |nom=Teresa |enllaçautor= |coautors= |títol=Planificació, construcció i mobilitat: La modernització de la xarxa viària a la regió de Barcelona. 1761-1969 |url= |editorial=Universitat de Barcelna. Programa de doctorat |lloc=Barcelona |data=Març 2012 |pàgina=255|isbn= }}</ref> |
El 1877, va col·laborar amb el [[metge]] [[Ramon Coll i Pujol]], per a fer estudis de sanejament al [[delta del Llobregat]].{{sfn |Calvet i Camarasa|1981-1983|}} Des de 1878 fou Enginyer en Cap de la [[Diputació de Barcelona]] a on destacà com a responsable de la planificació i implementació de la xarxa provincial i elaborà el ''Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879''. Va cessar d'aquest càrrec el juliol de 1886 per desavinences i pressions polítiques rebudes en l'execució de les carreteres del seu pla.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Navas i Ferrer |nom=Teresa |enllaçautor= |coautors= |títol=Planificació, construcció i mobilitat: La modernització de la xarxa viària a la regió de Barcelona. 1761-1969 |url= |editorial=Universitat de Barcelna. Programa de doctorat |lloc=Barcelona |data=Març 2012 |pàgina=255|isbn= }}</ref> |
||
| Línia 24: | Línia 23: | ||
La seva activitat literària s'expressà en diversos camps: traduccions, crítica literària i poesia de tipus popular, que alternà amb escrits poètics de caràcter científic. [[Ramon Casas]] li va dedicar un retrat, avui conservat al [[MNAC]].<ref>([[#Mendoza|Mendoza]], 1995), núm. 149</ref> |
La seva activitat literària s'expressà en diversos camps: traduccions, crítica literària i poesia de tipus popular, que alternà amb escrits poètics de caràcter científic. [[Ramon Casas]] li va dedicar un retrat, avui conservat al [[MNAC]].<ref>([[#Mendoza|Mendoza]], 1995), núm. 149</ref> |
||
Fou un nexe entre els ambients literaris castellans i catalans, com un singular traductor i com una persona influent i respectada.<ref>{{citar ref |cognom =Martí Coll |nom =Antoni|article =La col·lecció d'autógrafs de Melcior de Palau |publicació =Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria |data = |pàgines = |url =http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/download/116269/147133 |consulta = 28 maig 2014}}</ref> |
Fou un nexe entre els ambients literaris castellans i catalans, com un singular traductor i com una persona influent i respectada.<ref>{{citar ref |cognom =Martí Coll |nom =Antoni|article =La col·lecció d'autógrafs de Melcior de Palau |publicació =Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria |data = |pàgines = |url =http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/download/116269/147133 |consulta = 28 maig 2014}}</ref><ref name=iluro1977></> |
||
== Obres == |
== Obres == |
||
Revisió del 11:56, 5 juny 2015
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1842  Mataró (Maresme) |
| Mort | 2 març 1910 (67 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, escriptor, traductor |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Melcior de Palau i Bonet |
Signatura  | |
Melcior de Palau i Català (Mataró, 15 d'octubre 1843 - Madrid, 2 de març 1910) fou un enginyer, escriptor i crític literari mataroní.[1][2]Fill de Melcior de Palau i Bonet i Francesca Català i Serra, estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports (1867), i Dret (1874).[3]
El 1877, va col·laborar amb el metge Ramon Coll i Pujol, per a fer estudis de sanejament al delta del Llobregat.[4] Des de 1878 fou Enginyer en Cap de la Diputació de Barcelona a on destacà com a responsable de la planificació i implementació de la xarxa provincial i elaborà el Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879. Va cessar d'aquest càrrec el juliol de 1886 per desavinences i pressions polítiques rebudes en l'execució de les carreteres del seu pla.[5]
Després realitzà un estudi per a l'obertura de túnels pel pas del ferrocarril a través dels Pirineus. A Madrid fou catedràtic de Geologia i Paleontologia de l'Escola Especial d'Enginyers de Camins. Fou Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia Espanyola el 1908. També fou president de la Sociedat d'Escriptors i Artistes Espanyols.
La seva activitat literària s'expressà en diversos camps: traduccions, crítica literària i poesia de tipus popular, que alternà amb escrits poètics de caràcter científic. Ramon Casas li va dedicar un retrat, avui conservat al MNAC.[6]
Fou un nexe entre els ambients literaris castellans i catalans, com un singular traductor i com una persona influent i respectada.[7]<ref name=iluro1977></>
Obres
Entre les seves obres destaquen:
- Carreteras-Tranvías (Madrid, 1874)
- Horas de amor (Barcelona, 1877)
- Poesias y cantares (Madrid, 1878)
- Traducció al castellà de L'Atlàntida de Mossen Cinto Verdaguer (Barcelona, 1878)
- Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879
- Llei de'Aigües del 13 de Juny de 1879
- Verdades poéticas (Barcelona, 1879)
- Geologia aplicada (Madrid 1880)
- Cantares populares y literarios (Madrid, 1889)
- Nuevos cantares (Madrid, 1890)
- Poesies de D. Melcior de Palau (Barcelona, 1896)
- Acontecimientos literarios, impresiones y notas bibliográficas (Madrid, 1896)
- Versos para escuelas (Barcelona i Madrid, 1904)
- Poesies Catalanes (Barcelona, 1914 i 1917)
- Traducció al castellà de Batalla de reines de Frederic Soler
- Traducció de Pablo y Virginia, de Bernardino de Saint Pierre
Referències
- ↑ «Melcior de Palau i Català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bujon Montero, Luis «Biografia de Melcior de Palau i Català». Revista de Obras Públicas, 114, tomo 1, 1996, p. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ Martí i Coll, Antoni. «Capítol VI». A: Caixa d’Estalvis Laietana. Història d’una família (Segona part). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1979, p. 141-164 [Consulta: 5 juny 2015].
- ↑ Calvet i Camarasa, 1981-1983.
- ↑
- ↑ (Mendoza, 1995), núm. 149
- ↑ Martí Coll, Antoni «La col·lecció d'autógrafs de Melcior de Palau». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, p. [Consulta: 28 maig 2014].
Bibliografia
- Calvet i Camarasa, Josep Maria; Corbella i Corbella, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Primera edició. Fundació Salvador Vives Casajuana, 1981-1983, pàg.146 [Consulta: 14 novembre 2014].
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5.